Marta Martí és una xiqueta normal, però molt rodolinera. Això no vol dir que no li passen coses extraordinàries com quan descobrí la màgia de les paraules o el misteri dels llençols mullats... Aquestes són les que t’expliquem en aquest llibre.

El Benicadell és una muntanya plena de llocs màgics, on les plantes medicinals i els habitants que la freqüenten la fan tan especial com meravellosa. La xiqueta del Benicadell viu allí, encara que, al principi, no ho tingué del tot fàcil: un mag malvat la volia fer fora però amb els seus coneixements de les plantes i les seues virtuts i amb l’ajuda de la seua amiga, la Rosa dels Vents, aconseguiren que no se n’eixiria amb la seua. I d’allí nasqué aquesta història, que molts encara recorden i els efectes de la qual encara podem notar sobre la figura del Benicadell.

A Benicastell ocorren uns fets ben inusuals: les flors naturals de les esglésies són substituïdes per unes de plàstic. Una jove anomenada Maria és enviada a Israel amb un propòsit religiós. I aquests fets tan innocents i aparentment allunyats seran per al comissari Adell el que menys s’imaginava en un principi: un cas crucial per a la seua carrera, amb tota una trama de fonamentalisme religiós inclosa, una màfia que trafica amb estupefaents. El cap de policia i el bisbe fan reunions secretes...

L’acció se situa en el plàcid ambient d’un balneari situat just al costat d’una central nuclear. Un dels tècnics de la central apareix assassinat i el principal sospitós és el germà de la Viqui, per les seues activitats ecologistes. La Viqui, que és la filla de l’amo del balneari i la protagonista de la la història, haurà de fer-se càrrec del balneari, ajudar el seu germà, aprendre a mirar d’una manera diferent els xicots i, concretament, els dos que li van al darrere… Al cap i a la fi, els estius existeixen per a ser inoblidables.

Qualsevol forat, qualsevol edifici enrunat, pot amagar històries de la història, aventures, tresors i mistèris increïbles. Qualsevol avenc pot amagar una herència que ningú no ha trobat encara, L'herència dels càtars.

Amb motiu del sopar de cap d’any del 2000, un jove mira enrere i s’adona com la seua vida i la dels seus amics és una història farcida d’encants i de desencants. D’una manera o altra tots busquen l’amor de la seua vida i hom ha de pagar amb nostàlgia el preu del desencís.

Els reis de Trèvol s’enfilaren damunt dels seus cavalls i marxaren a berenar. Ningú no sabé com, però es perderen. Així doncs, el país restà sense rei, sense reina... i sense hereus a la corona. Oi, oi, oi! Què podien fer els súbdits de Trèvol? Després de barrinar fins que els eixí fum de l’arreleta del cervell decidiren...